Sabíeu que un mateix embotit pot tenir noms diferents segons on ens trobem? Xolís, secallona i llonganissa són tres paraules que, al Pallars, sovint provoquen petites confusions gastronòmiques i més d’un somriure.
Imagineu-vos aquesta conversa en un restaurant del Pallars:
—Teniu llonganissa?
—Sí, i tant! La fem a la brasa.
—A la brasa? Però la llonganissa no és aquella que es talla a rodanxes?
—Aquí no! Aquí la llonganissa va a la brasa. La que es talla a rodanxes és el xolís!
I és que, fins i tot parlant la mateixa llengua, de vegades necessitem un petit diccionari per entendre’ns a taula. Amb aquest article volem celebrar la riquesa de la parla pallaresa amb una mica d’humor.
Xolís, secallona i llonganissa: parlem del mateix?
Al Pallars tenim unes paraules molt nostres per anomenar alguns dels embotits més tradicionals.
I ara que ja n’hem parlat… sabríeu identificar quin és el xolís, quina és la secallona i quina és la llonganissa?
El que moltes persones coneixen com a llonganissa curada, aquí en diem xolís. Allò que habitualment anomenen fuet, nosaltres ho coneixem com a secallona. I la llonganissa? Doncs al Pallars és aquella que posem a la brasa o a la planxa, la que en altres llocs acostumen a anomenar botifarra.
Per acabar-ho d’embolicar, nosaltres també fem servir la paraula botifarra, però tradicionalment la reservem per a la botifarra blanca i la negra, les que trobem, per exemple, a l’olla del caldo.
Aquí teniu un petit traductor gastronòmic:
| Com en diem al Pallars | Altres noms habituals |
|---|---|
| Xolís | Llonganissa curada |
| Secallona | Fuet |
| Llonganissa | Botifarra per fer a la brasa |
| Botifarra blanca i negra | Botifarra blanca i negra |
Naturalment, aquestes denominacions poden variar segons el poble, la família o la comarca. Però aquesta és la manera tradicional de dir-ho que coneixem a la Pobleta de Bellveí i als pobles del seu entorn.
Una confusió que dona molt de joc
Imagineu que aneu a una carnisseria del Pallars i demaneu un fuet. Probablement us entendran, però potser algú us contestarà amb tota naturalitat:
—Vols dir una secallona?
O que demaneu llonganissa pensant en un embotit curat per fer un entrepà i us trobeu que us estan preparant una peça per posar a la brasa!
Són petites diferències que formen part de la gràcia de descobrir un territori. Perquè viatjar també és això: conèixer les paraules de cada lloc, les seves expressions i les maneres de fer que han passat de generació en generació.
Els embotits també formen part de la nostra cultura
Al Pallars, la tradició dels embotits està molt lligada a la vida a les cases de pagès, a la matança del porc i a les diferents maneres de conservar i aprofitar els aliments. El xolís i la secallona formen part d’aquesta herència gastronòmica, igual que altres elaboracions tradicionals del territori.
I si parlem de cuina d’aprofitament, tampoc no podem oblidar la girella del Pallars, elaborada amb diferents parts del corder, a la qual hem dedicat un altre article del nostre blog. Al capdavall, les paraules i les receptes ens expliquen moltes coses sobre com es vivia i es menjava a les nostres muntanyes.
I vosaltres, com en dieu?
Des de l’Hotel Arturo ens agrada compartir aquestes petites curiositats de la nostra terra. Perquè la gastronomia del Pallars no és només el que posem al plat. També són les històries, els costums i les converses que l’acompanyen.
Així que, si veniu al Pallars i heu llegit aquest article, ja no us podeu confondre!
I si voleu continuar descobrint les curiositats i els sabors del Pallars, us esperem a la Pobleta de Bellveí, tant al restaurant com a les habitacions de l’Hotel Arturo.